La Pissarreta setmanal: "Llista cívica" a Sèrbia. Com els estudiants han tombat el govern – Transcript

00:17Benvinguts una altra setmanaa la Pissarreta setmanal, aquest espai de VilaWebTelevisió que els arriba cada dimarts al vesprei que òbviament poden recuperar a la cartaen el moment que vullguen. Estem en una setmana molt excepcional. deu dies, de fet, on hi ha en jocmoltes coses en aquest món.

00:32Les eleccions de diumenge,les eleccions a Sèrbia i al Brasil. Avui mateix, mentre gravemaquest programa, les eleccions a Israel; la setmana vinent, els "midterms", les eleccions de migterme als Estats Units, que poden canviar molt la relaciópolítica del planeta, sobretot entre autoritaris i demòcrates.

00:54Ahir ja vaig fer una pissarreta normal de les que fem com a reaccióals fets per explicar la sorprenent victòriade Lula en la segona tanda de les eleccions brasileres. Demà, amb tota probabilitat,en faré una per explicar què està passant a Israel, i avui em centraré especialmenten el que ha passat a Sèrbia, amb una coalició d'estudiants,una llista formada per estudiants,que recorda molt aquella

01:22història de la llistacívica que en algun temps també ací, en el nostrepaís, es va plantejar, i que sorprenentment haaconseguit la victòria i ha canviat completament aquell país. Això ho complementaremamb les seccions habituals de la pissarreta setmanal,com saben, les seues preguntes i les curiositats,però de moment comencem parlant de Sèrbia perquè ha estatuna cosa realment important.

01:47En aquesta marató electoralde 10 dies que estem seguint amb tanta intensitat a VilaWeb,probablement les eleccions que menys han cridatl'atenció són les de Sèrbia, tot i que han sigut tambémolt sorprenents i que per als catalans haurien de tindre un interèsmolt especial, perquè serien la plasmació d'allòde la llista cívica. És a dir, els estudiants serbishan fet una mica allò

02:13que durant un temps es comentavatambé ací de la llista cívica. La llista dels estudiants,que aquest és el nom, ha guanyat les eleccions molt clarament, sense discussió, amb un 52,5% dels vots contra el 39,3% del president Vučić.

02:31Ha estat una victòriainapel·lable, claríssima, inesperada també, perquè,tot i que la capacitat de mobilització dels estudiantsestava fora de tot dubte, estem parlant d'unallista que no té líders, que, per exemple, a cada debatenviava una persona diferent, que no està estructuradacom un partit polític, etcètera.

02:55El resultat de l'elecció és molt clar. 140 escons hananat a parar a la llista dels estudiants; 103, que són20 escons menys dels que tenia, s'han quedat pel presidentVučić; i la xifra de vots que no són ni d'uns ni dels altresha quedat reduïda a 7.

03:15A set, perquè bàsicament són —i d'això hi ha una llarga tradicióa Sèrbia— els vots de les minories. És a dir, hi ha els vots dels hongaresos, de la Voivodina, dels bosníacs o dels montenegrins, que sempre votenels seus propis partits però acaben conformant un grup de minories al Parlament serbi,que serien aquests set vots.

03:38En el mapa potser a algunsels sorprendrà que aparega pintat Kossove. Kossove, efectivament,és un país independent, no té res a veure amb Sèrbia, però hi ha 110.000 serbisde Kossove que poden votar a les eleccions presidencials.

03:56Ho han de fer travessant la frontera,anant a les ciutats pròximes, però comptenelectoralment com si això fos una circumscripció pròpia.Però estem parlant de molt poca gent, que en aquest cas hanvotat a favor del govern.

04:12A favor de l'oposició, a favorde la llista dels estudiants, ha votat sobretot la partmés urbanitzada i més pro-europea, diguem-ho així, de Sèrbia,mentre que les zones més rurals és on Aleksandar Vučić hamantingut part del seu suport.

04:30De què estem parlant? Què és això de la llista dels estudiants? La llista dels estudiants és una llista organitzada per estudiants,-és molt evident-. És una llista que neix de les protestesde Novi Sad l'any 2024. L'any 2024 a Novi Sad es va inaugurar una nova estació pagada per la Xina.

04:56que havia de servir per al tren d'alta velocitat entre Novi Sad i Belgrad, una de les grans operacions d'imatgedel govern autoritari de Vučić. I què va passar? Que la marquesinaes va enfonsar i va matar setze persones, entre les quals un xiquet.

05:15Les explicacions del governno van ser gens clares, es va començar a parlar de mancade transparència, de corrupció, etc. I això va desencadenar un moviment. L'1 de novembre del 24 va passaraixò; el 22 de novembre ja hi va haver una tancadaa l'escola de teatre de Novi Sad, per protestar i per demanar explicacionsclares sobre què havia passat.

05:41El 25 de novembre, immediatament després, la tancada es va estendre a la majoria de les facultats de la ciutat i ja a facultats de Belgrad i d'altres ciutats. I aquí van començar a passar cosesque van fer derivar el conflicte. En aquestes tancades, per exemple, grups de militants del partitdel govern van agredir els joves estudiants,van intentar impedir les protestes, la televisió oficial vamanipular de forma escandalosa

06:11el que estava passant, i tot aixòes va anar convertint en un caldo de cultiu que va començara desembocar en unes protestes que eren cada divendres,de totes les setmanes, cada divendres a les 11.52,que és el moment en el qual havia caigutla marquesina: durant setze minuts es parava el trànsiten moltes ciutats.

06:35És a dir, grups d'estudiantsparaven el trànsit, aturaven el trànsit durant aquests minuts. Al principi hi va haver molts incidents,etcètera, però a poc a poc totes aquestes protestes van anarprenent cos i es van començar a solidaritzar amb els estudiantsaltres grups, sobretot a partir de la repressió exercida pel govern, de la manipulació i la desinformació

07:01que feien servir especialmentdes dels mitjans d'informació oficials. A finals de desembre, per cap d'any,ja van haver de suspendre les classes perquèla mobilització era intensíssima, i a partir d'aquí tot l'any2025 i tot el que portem de 2026 ha estatuna mobilització enorme a Sèrbia, per aconseguir tombar el govern,cosa que van aconseguir: el president va dimitir i a partir d'aquí

07:30es van convocar eleccions,i es va organitzar aquesta llista cívica que ésla llista dels estudiants. Aquest és el logo de la llista, és un mussol universitari,d'alguna manera. I la llista és una llista que, com deiaabans, recorda aquella proposta de la llista cívica que l'AssembleaNacional Catalana en algun moment va debatre, tot i que no vanarribar a proposar-la oficialment.

07:58És una llista sense líders, és una llista absolutament cívica, que no admet polítics dins d'aquestallista; és una llista sobretot que compta amb professionals. Com ho van fer això? Primer els estudiants es reunienen assemblees de facultat.

08:15Cap estudiant forma part de la llista per evitar que la llista fos un element de promoció personald'alguna de les persones que participaven a les assemblees. Però els estudiants proposaven personesper a formar part de la llista, professionals, gent famosa, per exemple, esportistes, músics, escriptors, etc.

08:36I aquests acceptaven o no acceptaven. Una volta s'havia confeccionat la llista —la llista havia de tindre 250 persones, perquè és la llista que s'ha de presentar a les eleccions—,i una volta eixa llista ja estava formada, es repartia per tot el país.

08:56S'havien fet fragmentsde llista en cada zona del país per descentralitzar-nela representativitat, i finalment tota la llista s'aprovava. Primer per les assemblees de facultat, que després van obrir-sea assemblees de barri.

09:12I es feien assemblees de barri on ja,diguem, si ningú no mostrava oposició a un membre d'aquesta llistas'aprovava la llista; i si algú mostrava oposició a un membred'aquesta llista havia de demostrar i havia d'explicar per què no podiaformar part d'aquesta llista.

09:31Per a fer un moviment així d'amplivan haver de fer transaccions. Les més importants, les dues que posen una ombra sobre el que passaràa partir d'ara. No parlar de Rússia i de la influènciarussa, no entrar al tema de les relacions de Sèrbiaamb Rússia, Sèrbia és l'aliat principal de Rússia aramateix a Europa, i no parlar de si entrar a la Unió Europeao no entrar a la Unió Europea.

09:55El moviment d'estudiants és pro-europeu, i no forma part del seu tarannà la crítica a aquesta filiació del governserbi amb Rússia; però per tal de no dividir el moviment no vanentrar en aquests dos temes.

10:14I així hi ha una mica la incògnitadel que pot passar ara. Ara s'haurà de formar govern. No hi ha líder. Ara el moviment ha de trobarde quina manera organitzar una comissió negociadoraque puga crear un govern.

10:30Òbviament, no hi ha cap de llista,perquè hi havia d'haver un cap de llista,hi havia d'haver uns números de llista,però des del primer minut va quedar clar que això era puramentals efectes oficials. Per exemple, als diversosdebats que hi va haver, cada vegada hi va anaruna persona diferent.

10:47El portaveu: no hi haun portaveu de la llista, sinó que hi ha persones diferents que van rotant entre elles. I la llista, que sobretot estàformada per professionals i per gent coneguda, no té, per dir-ho així, un comitè de govern, un comitè central, un comitè d'alguna forma que organitze el que farà a partir d'ara.